Content pel premi que ens acaba de concedir Ràdio Associació, cosa que no ha fet la direcció de l'emissora que tant estimem.
Ara, us aporto la batalleta del dia, la penúltima!
El 27 d’octubre del 2009 es va iniciar l’anomenada operació Pretòria amb la detenció del llavors alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i altres rellevants dirigents polítics i empresaris del país per uns suposats delictes de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de diners.
Com que els detinguts els anaven portant a la casa-caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, em va tocar muntar guàrdia (guàrdia és un terme que emprem en periodisme quan ens hem de passar llargues hores esperant esdeveniments) allà per anar explicant quins detinguts anaven entrant al “cuartelillo”.
Durant tota la tarda va ser molt difícil saber qui havia entrat a la caserna i qui no, ja que en ser un lloc on hi viuen els Guàrdies Civils i els seus familiars, el moviment de cotxes d’entrada i sortida era constant.
Cap a quarts de 9 del vespre, un avi es va apropar a la unitat mòbil de Catalunya Ràdio per fer el tafaner. Em va dir que la seva filla estava casada amb un dels cap de la benemèrita i que tots els detinguts ja estaven a dins.
Li vaig dir que truqués al seu gendre i que m’ho digués del cert. L’home va anar a casa seva va fer la trucada i em va venir a veure dient-me que tots menys l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet estaven a dins.
Era cert que l’alcalde estava encara a l’Ajuntament perquè així ens ho confirmava el llavors corresponsal del Barcelonès Nord, Jordi Gonzalo, però clar, jo no podia donar la notícia perquè la font no era oficial i no la podia contrastar.
Prop de les 10 del vespre, quan ja a fora només quedàvem dos mitjans de comunicació, em vaig apropar fins la porta d’entrada i vaig intentar parlar amb els dos agents que la custodiaven. Els vaig dir que estava cansat d’estar allà i que no podria marxar cap a casa fins que no entrés el darrer dels detinguts i que si en sabien alguna cosa. Un dels agents em va dir: “Només falta per entrar l’alcalde de Santa Coloma, la resta us han passat per davant dels vostres nassos i no us heu assabentat”.
Ja tenia la notícia! La font era oficial, per tant creïble. En el butlletí horari de les 10 la donàvem. Faltava, però, que entrés l’alcalde cosa que va fer cap a quarts de 2 de la matinada.
Gràcies a la informació facilitada per en Jordi Gonzalo, vaig poder retransmetre l’entrada al “cuartelillo” en directe en una acció de la benemèrita digne de la mítica sèrie els “Homes de Harrelson”.
Al dia següent em va tocar de nou muntar guàrdia davant la caserna. Es tractava de saber com anaven les declaracions dels detinguts. A l’hora de dinar em va venir a saludar l’avi de la nit anterior. Com que tenia gana li vaig dir: “Sap algun lloc del barri on es mengi bé i barat?”. I l’home, amb tota la naturalitat del món, em va dir: “A dins a la caserna!, vine amb mi i dinem allà”.
S’havia begut l’enteniment! com volia que un periodista entrés allà? Doncs dit i fet, vaig deixar els estris de periodista als companys i amb l’amic avi ens vam apropar a la porta, l’home va saludar, va dir que jo era un amic seu, i sense identificar-me, vaig entrar al rovell de l’ou de la notícia.
Vam anar a la cantina i l’avi va començar a saludar a tothom. Fins i tot vam parlar amb el seu gendre, un dels caporals d’allà. Suposo però que van veure que era un intrús –la veritat és que això d’infiltrar-me i fingir no està fet per mi- i no en vaig poder treure gairebé res.
Al quart d’hora vaig sortir de la caserna amb la panxa buida, però satisfet perquè sense haver-m’ho proposat havia vulnerat la seguretat policial! Als companys, tot i que em van interrogar, poca cosa els vaig poder aportar. No ens va quedar més remei que seguir muntant guàrdia!
 |
| Josep Ferrer |
