com sabeu tots, avui, per decisió unilateral de la direcció d’aquesta casa, a mi i a més d’una trentena de companys, ens callaran la veu. Dit sense eufemismes: Ens fan fora de Catalunya Ràdio.
Quan tenia 14 anys vaig, estudiant primer de BUP, vaig suspendre un examen de matemàtiques. Era el primer examen que suspenia en la meva vida. I no em pregunteu el perquè però aquell dia vaig decidir que volia ser periodista. Amb 30 anys, amb la Llicenciatura de Ciències de la Informació sota el braç des d’en feia uns quants, vaig poder fer realitat un somni: col·laborar en el llavors, diari en català més llegit, l’Avui, i treballar a la Ràdio Nacional del meu país. Què més podia demanar com a periodista?
Creieu-me que des del 24 d’abril de 1999 que vaig fer la primera crònica, fins avui mateix, he viscut en un somni, he viscut en un estat permanent d’enamorament amb tots vosaltres -els companys de l’emissora-, amb la Cati –nom que he pronunciat més que el de la meva dona- i amb els oients, la veritable raó de ser del nostre estimat ofici.
Avui però em desperto del somni. La direcció d’aquesta emissora, al meu entendre de forma humiliant, despectiva i barroera, em separa de la meva aimada. Tot i no compartir la seva decisió la respecto. Per això només, en aquest comiat, puc donar gràcies.
Gràcies a l’Àngels Prieto la meva predecessora com a corresponsal en el Baix Llobregat i l’Hospitalet, per haver-me ofert aquesta feina a la que m’he dedicat en cos i ànima les 24 hores del dia els 365 dies de l’any durant 14 anys i 7 dies.
Gràcies al Quim Balaguer –el pare “putatiu” de tots els corresponsals- per haver confiat en mi malgrat que algú a la Facultat em va dir que la meva veu “no era radiofònica”.
I sobretot gràcies a tots i cadascun dels companys de Catalunya Ràdio: periodistes, productors, tècnics, lingüistes, administratius, directius, telefonistes, conserges..., per haver-me suportat.
A tots i cadascun de vosaltres us trobaré molt a faltar. Perquè avui no puc ser rancuniós. Avui miro al darrera i només veig bons moments perquè el meu pas per Catalunya Ràdio i per la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet només ha servit per fer-me créixer i enriquir com a persona i com a periodista. Des d’aquest llogarret, desconegut per a molts, amb 30 municipis i un milió d’habitants, he pogut estar en primera línia de la informació. He posat el micròfon als personatges polítics, socials, esportius... més importants del moment i he cobert tragèdies que han donat la volta al món, des d’atropellaments de trens, macabres assassinats, explosions de gas, caigudes de ponts, núvols de cendra, segrest d’un avió i d’una escola... Què més es pot demanar? Vaja que m’ho he passat teta!
Suposo que molts de vosaltres us preguntareu: I ara què?
Doncs ara esperar que d’aquí a tres mesos neixi en Xavi, el meu primer fill a qui intentaré educar, si me’n surto, amb uns valors que em sembla que a alguns ara mateix els hi manquen.
I a nivell professional, tot i que com sabeu la cosa està molt malament, a partir de demà mateix seguiré donant guerra a la meva estimada comarca en un nou repte professional que creieu-me, a partir de les 12 d’aquesta nit, m’hi penso dedicar amb cos i ànima, tal i com he fet a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Amb tots vosaltres, companys que m’esteu llegint, segur que ens retrobarem i qui sap si les nostres vides professionals, aquí o en algun altre indret, es tornaran a creuar.
Ja sabeu que una de les meves passions és viatjar i fer de guia, per tant si necessiteu qualsevol informació de Normandia, Bretanya... no dubteu en trucar-me. Si el que em voleu demanar és alguna cosa sobre el Baix Llobregat i l’Hospitalet millor que li digueu als directius de la casa que em truquin ells.
David Àngela, sort amb el repte professional que tens per davant. Malgrat el que acabo de dir saps que t’ajudaré en el que calgui perquè d’altra manera no seria en Josep Ferrer!
Cati, companys, us estimo a tots i sempre us portaré dins del meu cor!
Bon viatge informatiu a tots i totes!
Avui però em desperto del somni. La direcció d’aquesta emissora, al meu entendre de forma humiliant, despectiva i barroera, em separa de la meva aimada. Tot i no compartir la seva decisió la respecto. Per això només, en aquest comiat, puc donar gràcies.
Gràcies a l’Àngels Prieto la meva predecessora com a corresponsal en el Baix Llobregat i l’Hospitalet, per haver-me ofert aquesta feina a la que m’he dedicat en cos i ànima les 24 hores del dia els 365 dies de l’any durant 14 anys i 7 dies.
Gràcies al Quim Balaguer –el pare “putatiu” de tots els corresponsals- per haver confiat en mi malgrat que algú a la Facultat em va dir que la meva veu “no era radiofònica”.
I sobretot gràcies a tots i cadascun dels companys de Catalunya Ràdio: periodistes, productors, tècnics, lingüistes, administratius, directius, telefonistes, conserges..., per haver-me suportat.
A tots i cadascun de vosaltres us trobaré molt a faltar. Perquè avui no puc ser rancuniós. Avui miro al darrera i només veig bons moments perquè el meu pas per Catalunya Ràdio i per la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet només ha servit per fer-me créixer i enriquir com a persona i com a periodista. Des d’aquest llogarret, desconegut per a molts, amb 30 municipis i un milió d’habitants, he pogut estar en primera línia de la informació. He posat el micròfon als personatges polítics, socials, esportius... més importants del moment i he cobert tragèdies que han donat la volta al món, des d’atropellaments de trens, macabres assassinats, explosions de gas, caigudes de ponts, núvols de cendra, segrest d’un avió i d’una escola... Què més es pot demanar? Vaja que m’ho he passat teta!
Suposo que molts de vosaltres us preguntareu: I ara què?
Doncs ara esperar que d’aquí a tres mesos neixi en Xavi, el meu primer fill a qui intentaré educar, si me’n surto, amb uns valors que em sembla que a alguns ara mateix els hi manquen.
I a nivell professional, tot i que com sabeu la cosa està molt malament, a partir de demà mateix seguiré donant guerra a la meva estimada comarca en un nou repte professional que creieu-me, a partir de les 12 d’aquesta nit, m’hi penso dedicar amb cos i ànima, tal i com he fet a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Amb tots vosaltres, companys que m’esteu llegint, segur que ens retrobarem i qui sap si les nostres vides professionals, aquí o en algun altre indret, es tornaran a creuar.
Ja sabeu que una de les meves passions és viatjar i fer de guia, per tant si necessiteu qualsevol informació de Normandia, Bretanya... no dubteu en trucar-me. Si el que em voleu demanar és alguna cosa sobre el Baix Llobregat i l’Hospitalet millor que li digueu als directius de la casa que em truquin ells.
David Àngela, sort amb el repte professional que tens per davant. Malgrat el que acabo de dir saps que t’ajudaré en el que calgui perquè d’altra manera no seria en Josep Ferrer!
Cati, companys, us estimo a tots i sempre us portaré dins del meu cor!
Bon viatge informatiu a tots i totes!
Josep Ferrer Vilarrubla
Corresponsal de Catalunya Ràdio entre el 24 d’abril de 1999 i el 30 d’abril del 2013
